Fa tres-cents anys, Xàtiva va patir el fet històric que més, possiblement com indica Isaïes Blesa, ha marcat la memòria històrica de la ciutat i dels seus habitants passats i presents: la seua destrucció a les mans d'aquells que la van conquistar. Felipe V, Cavallero d'Asfeld, Duc de Berwick, el general Daniel O’Mahony i el brigadier Jose Antonio Chaves. Posteriorment va ser més si es pot humiliada canviant el seu nom pel de San Felipe de Jàtiva i gestionada per Melchor Rafael de Macanaz, inspirador del decret d'abolició dels furs que va qualificar els xativins de l'època de “traidores” i justificava que “por ser tan obstinados, Játiva después de un largo sitio fue menester reducirla a cenizas.” D'este fet deriva el sobrenom més conegut dels xativins: “socarrats”.

Ara, els xativins no oblidem el que ens va passar, però les nostres autoritats locals actuals pareixen voler soterrar la història d'una ciutat que esta per damunt d'ells. No obstant això, la condició humana és així, però la història, encara que la solen escriure els vencedors, no se si estos governants actuals perteneixen este sector social, amb el temps sol reescriure's per a intentar fer-la mes real i objectiva.

Este llibre, segon en la nostra col•lecció sobre els fets que tant van commocionar a la societat de Xàtiva, vol ser un aportació mes per a coneixer la mes actual i aproximada realitat als fets que tant han fet parlar al xativins d’avans i d’ara. No podria haver sigut possible esta edició sense la col•laboració en la seua escriptura i en l'obtenció de l'apartat documental de Germán Ramírez Aledón, historiador i professor de la Universitat de València, a qui des d'esta presentació agraïm el seu esforç, temps i consell per a donar realitat a este projecte. Junt amb ell en l'escriptura podem presentar també a un dels historiadors que millor coneixen la Xàtiva de després dels fets ací descrits, Isaïes Blesa Duet, director de l'arxiu Municipal de Xàtiva i també professor de la Universitat de València, a qui també agraïm el seu esforç perquè este llibre veja la llum en temps d'aniversari.

I en este llibre es presenta, troballa d'Alfonso Vila Moreno, Acadèmic de l'Acadèmia València de la Llengua i donada a conéixer per Germán Ramírez Aledón, la primera imatge, possiblement origen de la idea que va portar a efecte Carlos Sarhou Carreres, de la major i més representativa iconografia en les nostres terres del que representa l'abolició de les nostres lleis i la imposició d'un centralisme absolutista: Felipe V cap baix. La pintura del primer rei Borbó cap a baix, del artiste Josep Amoros, es pot trobar hui en dia en el Museu Municipal de Belles Arts de Xàtiva i ha sigut i és actualment representada pertot arreu com a símbol d'estos fets.